Per què escriure un llibre i plantar un arbre?

El proper 3 de desembre l'ONU concerta una transcendent cimera, @COP24, per abordar decisions globals respecte al canvi climàtic, ‏on es reuniran tots els països del món.
La mateixa @CMNUCC ha creat la campanya #TakeYourSeat en la que assenyalen sobre els ciutadans la transcendència de participar-hi i significar-se com un grup de precisió conjunt.

Fixeu-vos però en l'estratègia de la campanya. No enumera les conseqüències adverses del canvi climàtic en l'economia, la societat i sobretot al medi ambient. I no ho fa perquè ha transcendit abastament. Notícies, publicacions científiques, pseudocontrovèrsies dels que ho neguen, etc. Una sensibilitat pel problema que ja hem adquirit.
El que ens demana és implícitament la diferència entre sensibilitat i consciència, i aquesta és la reflexió en la qual cal parar atenció, el canvi de la percepció social sobre l'ecologia.

Més informació i més coneixement han contribuït a la nostra implicació com a ciutadans. Assumim les responsabilitats que l'administració ens demana, fins i tot intentem adoptar les 3R, Reduir, Reutilitzar i Reciclar. En definitiva, qui més qui menys està sensibilitzat. Ens resulta fàcil i també complaent.
Aquesta forma de participació personal ha contribuït paradoxalment a un abandonament de la consciència, d'una actitud reivindicativa i un activisme més crític i profund.

Citant el professor Jaume Sañé, @SaneJaume. Sap greu i denunciem que es morin tortuguetes a un centre de recuperació de fauna, però perdem el focus sobre els milers de tortugues, baldrigues i altres animals marins que moren en l'anonimat degut a la sobrepesca i la contaminació.

No és casualitat que l'època daurada de l'ecologisme fos anys enrere. Allà cap als 80 les denuncies eren constants i sonades. Greenpeace aturava baleners, proves nuclears, petroliers. Apreníem que l'equilibri al planeta estava amenaçat i amb ell la nostra existència. Socialment arrelava com a valor propi la consciència ecològica i era llavors quan traslladàvem més exigències a la classe política.
Aleshores no existien les accions de responsabilitat individuals però s'articulaven potents moviments socials.

Els enginyers de forests gestionem el dia a dia de problemes i solucions mediambientals. Afortunadament hem fet avenços, però no podem perdre la perspectiva de l'encaix de l'activitat humana al planeta. S’han d’aprofitar oportunitats com ##TakeYourSeat, entre altres, per construir nous moviments socials.

És necessari recuperar la consciència ecològica crítica. Consolidar-la, transmetre-la i reivindicar-la com un pilar ideològic. Potser tocarà fer-ho amb una revisió personal de valors i retrobar principis com els subjacents al "triomfaràs quan hagis escrit un llibre i plantat un arbre".

Entrearbres. Cristina Montserrat